Inicia sessió   |  Registrar              |  CercarCercar
 
Destacats, Esdeveniments, Oci, Llocs amb encant
 
Especialitat restaurant Es Port Mallorca marisc de llagosta de paelles valldemossa
 
Natura Parc Parc Zoològic
 
Declipse Disseny WEB Mallorca Programació WEB Videos Internet
 
El restaurant Zaranda estrella Michelin Mallorca castello són Claret
 
helados y churros palma de Mallorca Gelats de Barri calle jacinto Verdaguer
 
José Gomis Fotografia
 
Teix Declaraci n dels ingressos 2013 Consultiu de Palma de Mallorca a fiscal comptable
 
BLU Copes teu bar de Copes Cocktails Blu Palma de Mallorca Avingudes
 
Jardins Alfabia Mallorca Casa àrab gòtic renaixentista barroc romanticista rococó
 
 
 
 DIVERSIÓ >> Mercados
 

MERCATS SETMANALS EN DILLUNS A MALLORCA BALEARS

 
5

Sigues el primer a votar!
 
Descripció:
MERCATS SETMANALS QUE SE CELEBREN A DILLUNS.

El sentit general dels MERCATS SETMANALS, està arrelat amb el terme COMARCA o divisió administrativa d´abans.
A Documents i Arxius, veureu el calendari de Fires i Mercats de l´Illa de Mallorca, de dilluns a diumenge. Si voleu veure l´esdeveniment de mercat per mercat, en ESDEVENIMENTS estan o estaran els informes gràfics i textuals de cada mercat.

Llegim el que ens diu la Viquipèdia respecte al terme comarca, per arribar a comprendre el perquè en cas mercats setmanals.
En el seu sentit més estricte de significat llegim
La comarca es defineix en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua com una divisió del territori que configura diverses poblacions.
Originàriament va tenir un significat equivalent a límit o espai situat al límit amb un altre territori, prenent el significat original de marca com a límit o senyal de vora. De fet, en català subsisteix el verb comarca amb el sentit de limitar o confinar i l´adjectiu comarcana, equivalent a adjacent.
Així en el Diccionari d´Autoritats de 1729 la defineix com a «país proper a una terra o lloc, que està en el contorn d´ella». El mateix sentit se li dóna en el Diccionari de Veus Espanyoles Geogràfiques de la Reial Acadèmia de la Història, publicat el 1796, on es diu «districte del contorn». No obstant això, l´edició de 1780 del Diccionario de la Real Academia Española, defineix la comarca com «territori que comprèn un poble amb tots els seus voltants» i el de 1832 proporciona ia la definició que s´ha mantingut fins a l´actualitat «divisió d´un territori que comprèn diverses poblacions ».
Sembla, doncs, que el sentit de la paraula comarca ha passat de ser un terme referit a l´àmbit fronterer, o si més no a una àrea de límit, a aplicar-se per referir-se a l´àrea que envolta un lloc, mantenint el sentit d´espai adjacent, a l´ referir a aquest punt-significat que encara es conserva-i, finalment, per referir-se a un àmbit espacial d´escala intermèdia entre l´àmbit local i el regional. Aquesta evolució que ha hagut de produir-se des del XVI en endavant s´accelera des de finals del XVIII i es precisa al llarg del XIX, quan la Geografia es converteix en un instrument necessari per modernitzar la nació espanyola i es redacten diccionaris (Madoz) i llibres de text en els que és necessari descriure els àmbits regionals i les àrees destacades que en ells hi ha.
Arribats al segle XX, i en aquest context geogràfic, el dilema de si l´àmbit d´una regió és una suma de comarques o bé la comarca és un espai diferenciat entre altres que no ho són, va resoldre a favor de l´última hipòtesi considerant la comarca com una àrea de trets singulars i destacada en un àmbit on hi pot haver altres àrees que no es individualitzen.
Enfront de la sèrie d´unitats administratives espanyoles: pagament, pedania o parròquia, municipi, partit judicial, província ..., la comarca s´inscriu en una altra categoria de referències que s´inicia en el lloc o punt geogràfic, el pagament, la comarca i la regió. Tots ells s´identifiquen per un element o caràcter que els dóna nom.
Concretant, la comarca sol entendre´s com un àmbit de Referència Espacial, que no s´ha de confondre amb les referències administratives. Encara que la seva escala és variable, depenent de les condicions de l´espai en què s´ubica, podem dir que es refereix a un àmbit intermedi entre els pagaments, i les regions. No és condició necessària que estigui poblada, encara que el normal és l´existència de diversos nuclis de població i la presència d´un d´ells que l´encapçala i pot articular-. No té límits precisos perquè, en realitat designa l´àrea al voltant de l´element o tret que la identifica, per això en els mapes només hi figura el nom sense establir límits, no sempre, és clar.
Convé ser curós amb la utilització del terme per evitar la confusió entre la concepció tradicional i unitats o entitats territorials de caràcter administratiu, passant per l´ús en tractats antics. Des d´un punt de vista geogràfic, la comarca pot servir per identificar espais singulars.
Així, la primera divisió del territori en comarques amb caràcter administratiu i suport legal, va ser l´establerta a Catalunya el 1936, que es recolzava en els estudis de mercat realitzats per Pau Vila. Aquesta línia de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament amb concepcions de l´espai geogràfic relacionades amb les teories de Lösch i Christaller, es va trobar a Espanya amb la realitat de les fires i mercats setmanals concedits a les viles en els furs medievals i que s´han mantingut fins a l´actualitat, estant encara molt vius a mitjans del segle XX i reactivat en els darrers anys de la mà del desenvolupament del medi rural i l´increment de la capacitat de consum en els nuclis de l´entorn.
Les viles, amb la seva alfoz, definien una àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Altres mecanismes per definir comarques han estat els referents a la gestió, bé fos la prestació de serveis sanitaris, els serveis escolars o les agències d´extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en mancomunitat per a la recollida d´escombraries o serveis d´aigua i sanejament .
A la primera meitat dels anys vuitanta del segle XX, la creació de les comunitats autònomes a Espanya va desencadenar un especial interès per les comarques com a formes d´organitzar i, si s´escau, articular el territori de la Comunitat, però, a més, com una forma de trencar el pes de les províncies en les comunitats multiprovinciales, el que incloïa un objectiu polític pel que fa a les Diputacions provincials, organisme que resultava complex d´integrar en el nou context d´organització territorial de l´Estat. Els primers intents d´establir comarques amb aquests objectius es van dur a terme a Catalunya i al País Basc. Les tensions i recels creats obligar a respectar el marc provincial i desactivar el sentit polític territorial d´aquelles comarques i oriento la comarcalització cap a la definició d´àmbits per contenir serveis (sanitaris, escolars,) o d´informació estadística.
Així, si la concentració escolar es crea a la vila ´X´, l´agència d´extensió agrària es larà a la vila ´I´ que dista 12 o 15 km de l´anterior, mentre que el centre de salut es situa en un altre punt. Aquesta dispersió d´iniciatives per part dels diferents sectors de les diferents administracions, unit a la pervivència d´antigues concepcions i, sovint, en col.lisió amb les àrees de mercat, ha originat que les comarcalitzacions propostes en moltes de les comunitats autònomes no siguin reconegudes amb caràcter general i no puguin arribar a configurar l´espai que se´ls assigna.
Així arribem al final MERCAT i per què:
La raó del perquè d´aquestes fires i mercats rau en la necessitat de cada localitat de comptar amb una forma d´exposar els seus productes, en uns casos una mena de denominació d´origen, en altres simplement per l´efecte comercialitzats, per optimitzar les seves xifres de negoci i millorar l´economia local. Això que sembla avui com prescindible, resultava abans d´allò més vital per molts factors. Entre d´altres, repassant la història, veiem que les persones es desplaçaven caminant o cavalcant animals o carros, per camins i, o camins de carros, intransitables.
Que a més la importància de les aldees, viles i ciutats ho era en funció que tinguessin mercat o no, perquè això denotava que tenien estructura agrícola, ramadera o ramadera, artesanal oficis i productes autòctons d´una certa relevancia.Incluso en algun cas es va arribar a judicialitzar el fet que un poble rebés llicència real per establir el mercat per un altre poble que considerava que resultava perjudicat.
L´illa de Mallorca, Illes Balears, Espanya, està dividida en 6 comarques: Palma de Mallorca, Serra de Tramuntana, Raiguer, Plana o Pla de Mallorca, Migdia o Migjorn i Llevant o Llevant. A continuació una llista de les sis comarques amb els pobles que les conformen i un mapa de quina zona de l´illa ocupen:

Palma és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears. .
L´àrea metropolitana de Palma de Mallorca és un nucli urbà situat al voltant de la badia de Palma a l´illa de Mallorca (Illes Balears). És la 14è àrea metropolitana més important d´Espanya.

L´àrea metropolitana de Palma està formada pels municipis de Palma de Mallorca, Calvià, Llucmajor, Marratxí, Andratx, Bunyola, Santa Maria del Camí, Esporles i Puigpunyent.
Hi ha en la seva àrea metropolitana, pobles i localitats que arrelen a altres comarques, així Puigpunyent aquesta situat a la comarca de LA SERRA DE TRAMUNTANA, com Calvià, Andratx, Esporles, Bunyola.
Podem observar que la comarca de Palma es limita a les demarcacions que són
Districte Nord que inclou: Amanecer, Arxiduc, Bons Aires, Camp Redó, Cas Capiscol, Establiments, La Indioteria (rural), La Indioteria (urbà), El Olivar, plaça de toros, Secar de La Real, Son Espanyol, Son Oliva, Son Sardina.
Districte Centre (inclou la illa de Cabrera), La Calatrava, Cort, Jaume III, La Llotja-Born, El Mercat, la Missió, Monti-sion, Plaça dels Patins, Puig de Sant Pere, Sant Jaume, Sant Nicolau, La Seu, Sindicat.
A més també formen part d´aquest districte: Zona portuària, Cabrera.
Districte de Ponent format per Los Almendros-Son Pacs, La Bonanova, Cala Major, Camp d´en Serralta, Es Fortí, Gènova, el Jonquet, Portopí, Sant Agustí, Santa Catalina, Son Anglada, Son Armadans, Son Cotoner, Son Dameto , Son Dureta, Son Espanyolet, Son Flor, Son Peretó, Son Rapinya, Son Roca, Son Serra-La Vileta, Son Vida, Son Xigala, Son Ximelis, El Terreno, La Teulera.
A més, està sota la jurisdicció del districte de Ponent: Bellver
Districte Llevant (inclou la zona de l´aeroport), està format per S´Aranjassa, Can Capes, Sa Casa Blanca, Estadi Balear, Foners, Hostalets, Mare de Déu de Lluc, Marqués de la Fontsanta, Pere Garau, El Pilarí, Polígon de Llevant, Rafal Nou, Rafal Vell, Sant Jordi, La Soledat (nord), La Soledat (sud), Son Canals, Son Cladera, Son Ferriol, Son Fortesa (nord), Son Fortesa, Son Gotleu, Son Malferit, Son Riera, Són Rullán, El Viver.
A més també forma part del districte: Aeroport
Districte de La Platja de Palma es conforma amb S´Arenal, Can Pastilla, Can Pere Antoni, El Coll d´en Rabassa, Les Meravelles, El Molinar.

Comarca de Serra de Tramuntana: Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Pollença,
Puigpunyent, Sóller, Valldemossa.

Comarca del Raiguer: Alaró, Alcúdia, Binissalem, Búger, Campanet, Consell, Inca, Lloseta, Mancor de la Vall, Marratxí, Sa Pobla, Santa Maria del Camí, Selva.

Comarca del Pla de Mallorca: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Santa Margalida, Sencelles, Sineu, Vilafranca de Bonany.

Comarca del Migjorn: Felanitx, Llucmajor, Ses Salines, Santanyí.

Comarca del Llevant: Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar, Son Servera.
 

Categoria

  Mercados
     

Adreça

  Mallorca (Mallorca)
     

Aparcament propi

  Si
     

Accés per a discapacitats

  Si
     
     

Visites

  10784
     
     
« Tornar enrere
 
 
Comentaris
  Hi ha un total de 0 Comentaris  
 

Nom

  *
     
       
Contrasenya   *
       

Adreça de correu electrònic

  *
       
Comentaris   *
PUBLICAR COMENTARIO
 
 
 
 
 
Fotos
 
Municipio del Mercado Lunes
Municipi del Mercat dilluns
 
 
Vídeos
No hi ha videos disponibles
Fitxers
 
 
 
 
 
 
   
 
Mallorca
27 °C
 
Sá Dom Lun Mar
28 °C 32 °C 33 °C 32 °C
22 °C 20 °C 17 °C 22 °C
Viernes 01/08/2014
N
O E
S
Moderado
 
 
¿Donde comer?
 
Cuina de Merkat Restaurante Palma Mallorca Mostra de Cocina Mallorquina Islas Baleares
 
DIGUI RESTAURACIO TALLER DE TAPAS Palma de Mallorca cocina fresca y actual
 
SA TALAIETA RESTAURANTE Cocina Mallorquina ALGAIDA MALLORCA
 
 
Al Aqua Restaurante Cala Dor Felanitx Mallorca Islas Baleares
 
Anem a Pòrtol Mallorca Muestra de Cocina Mallorquina Islas Baleares
 
APTC Restaurante estilo innovador Palma Mallorca Baleares
 
 
 
 
Ocio en los alrededores
 
GOLF SON ANTEM OESTE LLUCMAJOR MALLORCA BALEARES
 
HIPICA TROTE MALLORCA ISLAS BALEARES
 
Natura Parc Parque Zoologico
 
 
Aerodromo de Pollensa
 
AIR XPERIENCE AVOATION
 
Arte Escultura Pintura Fotografía Arquitectura Yacimientos Arquelogia Mallorca Islas Baleares
 
 
 
 
Eventos por la zona
 
DIJOUS BO 2010 Inca Mallorca MERCADO PAYES
 
NUPCIAL 2010 FERIA MALLORCA BODAS NOVIAS CEREMONIAS PALMA MALLORCA
 
halloween noche de terror Palma de Mallorca 2010
 
 
MARATHON PALMA 2010 TUI Maratón Medio Maratón carrera 10 km Nordic Walking Kids Run Mallorca
 
TaPalma 2010 Restaurantes y tapas Mapa rutas Palma Mallorca
 
NIT DE L`ART 2010 NOCHE DEL ARTE 2010 PALMA DE MALLORCA BALEARES
 
 
 
 
 
Tags descriptius
mallorca BALEARES BALEAREN BALEARS España Spanien Spain espanya municipio municipi Mercados markets mercats municipality Märkte Bevölkerung comarcas comarques counties county das Gebiet der Gemeinde Grafschaft Landkreise municipios municipis poblaciones poblacions populations territori territorio territory
 
 
 
  BalearesLive
Usuaris | Grups | Videos | Fotos | Esdeveniments | Comerços i Serveis | Gastronomía i Restaurants | Hotels i Allotjaments | Oci i Diversió | Llocs i senders | Notícies | Ofertes | Mapa web | Contacte | Ajuda
 
Diseño   Declipse - Diseño y desarrollo web